La incorporació a la barreja d'un 1% de diferents òxids i fluorurs metàl·lics permet modificar les propietats òptiques i el color del vidre resultant. D'altra banda, els afegits d'òxid de plom, titani i lantani, per exemple, permeten incrementar l'índex de refracció, mentre que l'òxid de bari i el fluorur redueixen la dispersió. No obstant això, amb ferro, cobalt, vanadi i manganès obtenim lents pintades per a protecció solar. Les propietats fotocromàtiques s'obtenen afegint compostos metàl·lics amb fluor, clor i brom (halogenurs).

En l'actualitat les lents minerals existeixen en diferents tipus d'índex de refracció (1.5, 1.6, 1.7, 1.8, 1,9) però cada vegada són menys utilitzades. A l'existir en aquest tipus de materials alts índexs com 1.8 i 1.9, aquests poden ser indicats en gammes d'alta qualitat per a altes graduacions de miopia compreses entre deu i vint diòptries, aconseguint en aquests casos lents més primes però amb major pes que les orgàniques de alt índex. És possible incorporar en aquestes lents filtres protectors contra els raigs ultraviolats, tractaments antireflectants, coloracions i fins i tot i fer-los fotocromàtics, perquè s'enfosqueixin a la llum del sol.