LA NEUROPLASTICITAT
INFORMACIÓ AL PACIENT - VISIÓ |
El concepte de neuroplasticitat és l'habilitat naturals del cervell per formar noves connexions o re connectar circuits neuronals, coneguda també com plasticitat cerebral o plasticitat neuronal, constitueix una de les propietats més sorprenents en el camp de la neurobiologia. Un camp que encara no coneixem amb precisió. |
El procés de la neuroplasticitat permet a les neurones augmentar les seves connexions amb altres i fer-les estables com a conseqüència de l'estimulació sensorial i cognitiva. En moltes ocasions, el dany estructural apreciable en la neuroimatge o els resultats de les proves clÃniques inicials, no es relacionen amb el resultat i pronòstic final, després d'haver realitzat un procés de rehabilitació visual.
Durant molts anys, s'ha cregut que a partir de certa edat la dotació de neurones no es renovava i que zones danyades del cervell, després d'un accident vascular (ACV), es perdien per sempre i no podien recuperar ni ser substituïdes. Actualment investigacions cientÃfiques demostren que això no és aixÃ.
La neuroplasticitat del sistema nerviós permet a les neurones regenerar tant anatòmica com funcionalment i formar noves connexions sinà ptiques. D'aquesta manera el cervell es recupera i es reestructura.
Actualment diverses investigacions han demostrat que el cervell és molt més plà stic del que es creia, i que les seqüeles d'un accident poden ser, en moltes ocasions, reversibles. Hi ha diferents lÃnies d'investigació per diferents equips multidisciplinaris formats per metges, neuròlegs, psicòlegs cognitius, i optometristes per estudiar els diferents processos de plasticitat sinà ptica i neurogènesi. Aquestes investigacions han evidenciat que la plasticitat cerebral es pot activar i enfortir aplicant terà pies especÃfiques d'estimulació.
A l'à rea de rehabilitació visual s'han evidenciat clÃnicament recuperacions de pèrdues de camp visual, secundà ries a trastorns o lesions cerebrals de llarga evolució, després d'un tractament de rehabilitació.
Per poder justificar cientÃficament aquestes recuperacions, constatades mitjançant campimetria computaritzada, hipotetizem que la realització dels exercicis visuals d'estimulació, els exercicis de localització espacial conjuntament amb les ajudes visuals d'estimulació, ajuden a fomentar la creació de noves sinapsis i circuits neuronals. Aquests circuits serien capaços de reorganitzar-se i recuperar la funció de la zona danyada grà cies a una suplantació d'aquestes zones danyades per altres à rees sanes adjacents.
Â
Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director CENTROS PALOMAR