PROBLEMES AUDITIUS DEL BEBÈ
INFORMACIÓ AL PACIENT - AUDICIÓ |
És molt important que els bebès hi sentin correctament per tal de poder desenvolupar l'àrea del llenguatge. Des que el nen neix, el pediatra i sobretot els pares poden detectar precoçment si existeix alguna alteració en l'audició. A continuació indiquem una sèrie d'indicis que ajuden a determinar el desenvolupament auditiu del bebè:
• Als 5 mesos ha de començar a imitar els sons i a reaccionar quan s'esmenta el seu nom.
• Als 6 mesos ha de poder emetre sons de protesta o de plaer, i girar el cap o els ulls buscant la font d'emissió.
• Als 7 mesos, molts bebès comencen a balbucejar paraules o sons similars a paraules i a respondre amb gestos a certs mots, com ara “adéu”.
• Als 8 mesos, quan se'l crida pel seu nom, interromp el que està fent per escoltar.
• Als 9 mesos deixa el que està fent quan el pare o la mare li diuen “no”.
• Als 10 mesos pot començar a parlar.
• A l'any el bebè ha de ser capaç de contestar a preguntes senzilles assenyalant amb la mà.
Un deteriorament de l'audició durant el primer any de vida té profunds efectes sobre el desenvolupament del llenguatge i també sobre el desenvolupament emocional, social i intel·lectual. Les revisions otorinolaringològiques són molt importants per tal de poder detectar problemes auditius. Com més severs i prolongats siguin aquests deterioraments, més gran serà la dificultat en el desenvolupament de la parla i del llenguatge. Es recomana iniciar la terapèutica per a la pèrdua auditiva a l'edat dels 6 mesos, encara que també té bons resultats fer-ho entre els 6 i els 12 mesos. Entre els 4 i els 8 mesos, podrem realitzar una adequada avaluació de l'audició.
En aquells casos en què la pèrdua auditiva no sigui recuperable, haurem de prendre mesures per tal de promoure el desenvolupament del llenguatge i de la parla, reduint així al mínim els efectes sobre el desenvolupament emocional i social.
Determinades circumstàncies perinatals estan relacionades amb audicions limitades, per la qual cosa es recomana fer una avaluació audiològica precoç (als 4 mesos), amb un seguiment periòdic durant tot el desenvolupament. A continuació esmentem algunes d'aquestes circumstàncies perinatals :
- Antecedents familiars de pèrdua auditiva abans dels 50 anys aproximadament sense causa aparent.
- Infecció viral materna durant l'embaràs, especialment rubèola.
- Defectes dels òrgans de l'oïda (incloent els pavellons auriculars), nas, llavis o paladar.
- Pes al naixement inferior als 1.500 gr.
- Bilirubina per sobre de 20 mg/dl.
- Tractament prenatal de la mare o tractament post natal del lactant amb drogues ototòxiques.
- Múltiples anormalitats congènites de qualsevol tipus.
Hi ha altres circumstàncies independents de l'edat, en les quals també haurem de plantejar una revisió auditiva del nen, per sospitar una pèrdua auditiva:
EDAT |
INDICI |
Qualsevol edat | El lactant no respon a sorolls i sons ambientals |
Qualsevol edat | No es desperta ni tampoc fa moviments com a resposta a veus altes o sorolls forts, quan està dormin en una habitació sense sorolls. |
4-5 mesos | No gira el cap o els ulls cap a la font de so |
6-7 mesos | Deixa de girar-se cap a una font de so |
8-9 mesos | No intenta imitar sons fets pels pares. |
8-12 mesos | Absència de varietat en la melodia i els sons del seu balbuceig infantil |
12-14 mesos | No té comprensió aparent de frases simples |
24 mesos o més | Poc o res de parla espontània |
Si observa algun tipus de problema en l'audició del seu fill, consulti el més aviat possible un otorinolaringòleg. La detecció precoç d'una pèrdua auditiva és fonamental per determinar els efectes sobre el desenvolupament del llenguatge i per establir el tractament adequat a què ha de ser sotmès.
Recordi la importància de les revisions inicials per poder detectar els problemes precoçment.
Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director CENTRES PALOMAR