ESTRABISME
L'estrabisme és un problema ocular, en el qual els dos ulls no miren conjuntament. Un ull mira en una direcció i l'altre està desviat cap a una altra (cap a dins, fora, amunt o avall). |
Els estrabismes poden apareixen en tot moment i ser constants o poden aparèixer en certes ocasions de forma intermitent, poden presentar-se en totes les direccions de mirada o apareixen només quan es mira cap a una posició determinada. Poden ser congènits, apareixen des del naixement o adquirits, apareixen per alguna anomalia del nostre sistema visual.
L'estrabisme produeix amb freqüència un ull gandul, la qual cosa provoca una pèrdua de la visió binocular, tenint el pacient dificultat o fins i tot incapacitat de veure en tres dimensions, la qual cosa repercutirà en tenir una gran dificultat en el cà lcul de les distà ncies. És freqüent en molts pacients estrà bics tenir problemes en la lectura, mal rendiment escolar. També poden presentar mals de cap freqüents i marejos.Les causes són diverses, pot ser secundaris a una alteració d'un centre motor, a problemes neurològics, per problemes en la musculatura ocular, secundaris a un problema acomodatiu, etc.
En funció de la direcció de la desviació els podem classificar en:
- Estrabisme convergent o esotropia, quan l'ull es desvia cap a dins,
- Estrabisme divergent o exotropia quan l'ull es desvia cap a fora
- Estrabisme vertical, quan l'ull es desvia cap amunt hipertropia, i quan es desvia cap avall hipotropia.
- Estrabisme rotatori, l'ull es desvia rotant, cap a dins inciclotropia, cap a fora exciclotropia.
Com a factors de risc haurem de tenir en compte que els nens amb antecedents d'ull gandul, estrabisme o altes hipermetropies tenen més risc de presentar un estrabisme. També augmenta la freqüència en nens prematurs o amb problemes en el part. Diferències de graduació entre un ull i el seu congènere, diferències de visió o alteracions de la visió binocular, també pot provocar l'aparició d'un estrabisme.
- Corregir els defectes refractius mitjançant ulleres o lents de contacte.
- Oclusions (tapar un ull).
- Penalitzacions, mitjançant ulleres o fà rmacs.
- Tractaments amb prismes.
- Exercicis visuals de ortòptica i pleòptica.
- Estimulació visual per vèncer ambliopies
- Tractament amb toxina botulÃnica.
- Cirurgia dels músculs extraoculars, que consisteix a desplaçar la inserció dels músculs oculomotors o escurçar els mateixos, amb l'objectiu de compensar la desviació.
Davant de qualsevol sÃmptoma o sospita de desviació d'un ull, encara que sigui de forma esporà dica, haurem sotmetre'ns a un examen visual perquè sigui detectat el problema a temps i poder-li donar el millor tractament.
Â
Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.
Director CENTROS PALOMAR