Portant ja més de 30 anys investigant i treballant en la rehabilitació de pacients hemianòpsics, he observat en moltes ocasions per part de diferents professionals que els tracten, que no els plantegen la possibilitat de cap tractament, deixant-los amb una mala qualitat de vida.

En molts casos hem obtingut resultats de recuperació que fins i tot constatant-los clínicament, no s'ha pogut determinar el procés que ha provocat aquesta recuperació, és per això que cada vegada hem anat investigant i desenvolupant tècniques i més exercicis de neurorehabilitació, basant-nos en la nostra experiència clínica i en els resultats obtinguts dels pacients tractats.

Per a la rehabilitació del pacient amb HHC, actualment ens trobem amb diversos tipus de possibles tractaments emprats per altres autors. El primer, com explica Webster, seria l'ús de la teràpia d'escaneig que consisteix a entrenar els moviments sacàdics, ensenyant al pacient a realitzar moviments sacàdics llargs dins del camp visual. La millora dels moviments oculars sacàdics pot ajudar a potenciar la lectura. No obstant això, autors com Pambakian i Kenard, argumenten que l'eficàcia d'aquest tractament no està prou documentada.

Un segon tractament consisteix en l'expansió del camp visual, per a ajudar als pacients amb HHC. Algunes d'aquestes tècniques expansores són la lent horitzontal EP © , el prisma sectorial de Gottlieb, i la lent Chadwick d’hemianòpsia. Dins d'aquest grup, podríem classificar les dues tècniques principals que hem desenvolupat al llarg de les últimes dècades: el mirall nasolaterovisor de Palomar i els prismes adossats, encara que no actuen d'idèntica manera ja que s'adapten en els dos ulls, conservant el pacient la seva visió binocular, sent això un gran avantatge..

Altres autors com Kasten, Buxenthal i Sabel prefereixen realitzar teràpia de restauració visual, i altres, en la línia de  Roth, Sokolov, Messias, Weller i Trauzettel-Klosinki potencien l'efectivitat dels moviments sacàdics, per a buscar els objectes en l'àrea perduda. En aquesta línia encaixaria la part de la teràpia visual online que hem desenvolupat, per a millorar els moviments sacàdics i de localització espacial.

El tercer sistema seria la teràpia de restauració visual VRT, és un nou tractament que intenta restablir el camp visual per l'estimulació extensa en la línia mitjana de la pèrdua del camp visual. Està basat en el concepte de neuroplasticitat, és a dir, la capacitat perquè el cervell s'alteri en resposta a l'estimulació. Encara que existeix molta controvèrsia sobre la seva efectivitat. Nosaltres en aquesta línia hem desenvolupat la teràpia visual d'estimulació, que es realitza de manera online, amb la qual hem aconseguit resultats que només es poden explicar per mecanismes de neuroplasticitat, que avalaria les hipòtesis d'aquests autors.

Actualment, considerem que el millor tractament per a aquesta mena de pacients, és realitzar en les hemianòpsies homònimes completes una adaptació dels prismes de Palomar de manera binocular en combinació d'un programa de rehabilitació visual, a través de la nostra plataforma, per a realitzar una estimulació, millorar els moviments sacàdics i optimitzar la localització espacial.

Prof. Doctor Fernando-J. Palomar Mascaró. PhD. MUOCV. MSc. DOO. DO. FIACLE. FAAO.

Director CENTROS PALOMAR